El conte no sempre té sort en el circuit literari, però és un gènere que sol atraure perquè se situa al bell mig d’una cruïlla de camins. És cobejat sovint tant per autors primerencs com experimentats, perquè és un territori que evidencia a la primera l’enginy i la tensió literària —o la seua absència—, perquè encara que no s’aconseguisca un llibre redó, retrata el que és fonamental: el pols narratiu de l’escriptor. És una forma que exigeix una bona esgrima per a gestionar la concisió, l’economia, la intensitat i saber apuntar les coses no dites. A més, el relat breu exigeix controlar el llaç de la circularitat i del final a fi d’atrapar o sorprendre el lector.
Aquestes idees me les ha suggerides la lectura amable de Les temptacions d’Anna Lis, la seua primera incursió en la ficció. Abans havia practicat l’assaig filosòfic en Passió, revolta, i pacte. Les cares ocultes de l’amor.
Els tons i les intencions, com és d’esperar, hi són ben diversos, però ens hi trobem un fil conductor que les embasta: la narradora decideix provar sort en diversos tallers literaris per a polir els seus afanys creatius; l’experiència, descrita amb mordacitat, és bastant frustrant, però és la guspira que motiva les distintes tongades de relats. Hi predominen les relacions sentimentals, però hi tenen també pes l’amistat i la relació de pares i fills, sense oblidar una jornada delirant en l’ensenyament actual. Un grup curt de relats gira al voltant de les actituds i les situacions de les persones en la postguerra. La resta observa el present. És molt suggestiu com una dona lliga la pèrdua de la innocència i la frustració amorosa amb la mort de Manolete. Un parell de relats, que funcionen com un joc d’espills, mostren les dues versions d’una frustració amorosa, relacionada amb la famosa bufetada a Gilda. Els mites del glamour americà dominen altres històries, com la protagonitzada per una Ava alumna i un Sinatra professor, valencians, que emboliquen la seua vida gràcies a la ficció. En les relacions són evidents les diferències entre homes i dones, on sovint la part feble cau sobre la dona, que ha hagut de silenciar els fracassos, però a la llarga acaben reaccionant. El punt de mira femení és clau i així hi tenen relleu la seducció, la coqueteria, la roba com a forma d’expressió. La ironia sobre la mirada de la dona és bona, com ara la llengua esmolada que fan servir dues senyores que es tiren al coll sense despentinar-se ni perdre les maneres.
Tot plegat, Anna Lis basteix una galeria notable d’actituds i de situacions que corren per les pujades i les baixades de relacions humanes tan àmplies com complexes. Contades amb una prosa funcional, col·loquial, plena de girs de tota mena, on cada conte se sosté en una imatge i una estructura que la ressalten. Sovint acaben amb una campanada final que aporta ambigüitat, contundència o una lectura inesperada.
EL PAÍS, QUADERN, 09/02/2012
Descarrega’t l’original: 
relacions-humanes-que-pugen-i-baixen.pdf
Articles recents:
El teatre de Manuel: la tralla que allibera
