La literatura catalana moderna compta amb una història de narrativa breu molt estimable. Aquest interès dels narradors no sempre ha tingut el mateix interès per la crítica.
L’última novel·la d’António Lobo Antunes presenta a través de la decadència d’una finca i d’un ministre dels temps de Salazar la corrupció política del règim dictatorial de Portugal fins a la seua dissolució i la seua incidència directa en uns personatges marcats per la solitud.
El segon recull de contes de Josep M. Argemí, Vides secretes, recrea suggerents itineraris literaris a través de les biografies imaginàries de dotze personatges singulars, que animats per una especial passió, ens duen a territoris que traspassen la frontera de l’extraordinari.
Josep M. Fonalleras i Jordi Ribas, han triat per a la seua primera incursió en el camp de la novel·la l’estratègia de la brevetat. La millor guerra del món, de Josep M.
Annibal Probus decideix un bon dia d’abandonar-ho tot. S’instal·la en la torre dels avis, envoltada de finques urbanes. Des de llavors la seua ocupació predilecta serà la mandra, la col·lecció d’errors i la contemplació del canvi continu que li proporciona l’espectacle de la vida quotidiana.
Una soltera d’una trentena d’anys viu en un pis desordenat, està capficada per trobar parella i té una mare neuròtica i alliberada. Un bon dia decideix d’escriure un dietari en què anota amb tota mena de detalls les circumstàncies de la seua vi-da quotidiana i les relacions que manté amb el món.
El poeta Gaspar Jaén, amb senzillesa i sorprenent claredat, parla del temps, de l’amor i de la pèrdua de les coses estimades en el seu darrer llibre, Del temps present, una síntesi i una ampliació alhora de les preocupacions ja expressades en llibres anteriors per aquest poeta d’Elx.
Les novetats que publiquen els autors valencians aquesta primavera són atractives i variades. Un any més la novel·la històrica té un pes fort en els narradors valencians.
La infantesa i l’adolescència han sigut sempre una permanent font d’inspiració per als escriptors. En la novel·la clàssica es presentaven amb un cert distanciament; normalment, corresponia a un protagonista adult evocar els seus records d’infantesa.
El llibre de poemes Cercles de la mirada, de Vicent Alonso, va ser guardonat amb l’últim premi Ausiàs March de Gandia. Els poemes d’aquest llibre, de factura notable, escrits amb un estil despullat i intensament líric, són suggerents, emotius i desperten la sensibilitat del lector.
Joan Francesc Mira, en els notables relats de Quatre qüestions d’amor, combina la crònica i la ficció per narrar la diversitat del comportament humà quan es viu la sexualitat o la passió amorosa com un fet extraordinari i diferent a les convencions dominants en cada moment.
Amb una rapidesa inhabitual i que és molt d’agrair s’han publicat les Actes del Primer Simposi Internacional de Narrativa Breu, celebrat a València els dies 28, 29 i 30 d’abril de 1998.
El present volum és un recull de cartes i d’articles del Llorenç VilIalonga anterior a la guerra espanyola en el qual es reflecteix un home preocupat pels grans problemes del seu temps amb una activitat periodística, lligada a la controvèrsia i la polèmica, orientada a renovar la seua societat.
En els últims temps la narrativa valenciana ha crescut en nombre d’autors i en diversitat de temes i estils, encara que la falta d’una vida literària completa oculte la vitalitat que mostren els autors valencians.
En el present llibre fins ara inèdit, el poeta Josep M. Llompart estudia les dues tendències oposades que dominen la poesia insular moderna: una poesia de rigor formal i d’harmonia apol·línia, i una altra tendència més interessada en l’audàcia expressiva i en l’esperilt dionísiac.
Entre les últimes novetats de poesia valenciana trobem els noms de Ballester, Bessó, Trigo, Palomero i Garcia Grau. Tots ells són autors d’una obra considerable.
