La traducció és un pulmó per a tota literatura, perquè suposa la incorporació d’altres experiències, altres mirades, altres sensibilitats i altres llenguatges. Aquesta és la raó, pelat i ras, per la qual en la nostra cultura hi ha hagut una obsessió per convertir en nostra la veu d’altres. La crisi editorial en català de fa no res feu recular la traducció; ara, amb les empreses grans repensades i l’aparició de segells menuts amb propostes arriscades per guanyar-se un espai, torna a viure un bon moment. Només cal pensar en Edicions la Guineu, March editor, Adesiara, situades a Barcelona, o en les mallorquines El gall editor o Lleonart Muntaner. En aquesta nova dinàmica i etapa els valencians fan un paper gens menyspreable, ja siga com a traductors o com a editorials. En l’àmbit de les empreses cal ponderar l’esforç de Bromera per publicar, des de fa un temps, autors de primer ordre internacional, com ara Frank McCourt, John Banville, Alicer Sebold i sobretot el premi nobel Orhan Pamuk, de qui recentment ha traduït Em dic Vermell, el seu llibre més impactant i rodó.
Avui, però, pararem l’atenció en una iniciativa que du a terme el Servei de Publicacions de la Universitat de València, en concret la col·lecció divulgativa Breviaris. El seu objectiu es donar a conéixer, en un format tirant a breu i en el nostre idioma, títols de referència de la cultura occidental. La idea és bona i totalment justificada. Les coses publicades estan bé, i algunes molt bé, però donades les mancances que hi ha en aquest territori, no seria una mala idea que apostaren per textos més centrals. Els últims títols de la col·lecció són atractius i representen una oferta variada de sensibilitats i estils. El novel·lista Martí Domínguez, interessat pels lligams íntims entre literatura i ciència, versiona una perleta del seu adorat Voltaire: Micromégas. Encara que sense la força i la gràcia de Zadig o Càndid, aquesta faula d’extraterrestres i de caràcter abstracte té tots els ingredients del millor Voltaire: prosa esmolada, malícia per totes bandes i tensió narrativa. En aquesta història de grandàries i perspectives, els viatgers, de dimensions gegantines, Micromégas i un habitant de Saturn roden per la galàxia fins arribar a la terra, on es pensen que no hi ha vida fins que s’adonen que unes coses minúscules tenen vida. Són, de fet, un grup de filòsofs i amb ells es posen a raonar. Aquesta trama li permet a Voltaire satiritzar sobre entelèquies filosòfiques i científiques i per criticar la creença que considerava que l’home era l’únic ésser intel·ligent de l’univers. El viatge conclou amb la defensa d’una actitud escèptica, però raonable i pràctica, perquè el llibre de saber total, regalat per l’habitant de Sírius als humans, està en blanc.
Amb un títol que val un imperi, L’assassinat entès com una de les belles arts (traduït per Albert Mestres) Thomas de Quincey construeix una fantasia en format d’assaig, entre macabra i humorística sobre la idea que un assassinat perfectament executat pot ser considerat com un objecte d’una bellesa estètica sublim. És un elogi ben raonat de l’assassinat com si fóra la cosa més natural del món i en fa un repàs històric, amb els moments de glòria i decadència. L’acompanya la narració objectiva i detallada d’ uns fets cruents ocorreguts a Londres. Aquesta peça és un vertiginós joc d’enginy, una delícia d’ironia i intel·ligència literària que desplega tot un repertori de recursos de desconcert i de parodia, de sorpreses i de relectures de la història que farà gaudir als lectors més llaminers de la literatura juganera i acerada.
La tercera novetat és un llibre greu: una denúncia moral de gran envergadura. La Brevíssima relació de la destrucció de les Índies de Bartolomé de Las Casas, traduïda per Pau Viciano i amb un pròleg de primera de Miquel Barceló, és un relat que posa la carn de gallina, perquè hi trobem un inventari llarg de ferocitat humana (matances, esclavització, separació dels homes de les dones que n’impediren la reproducció…). El resultat de les gestes espanyoles va ser l’aniquilació de la població indígena. El judici de de Las Casas és de calibre gros, i sense atenuants: els colons foren irracionals i la seua actuació infernal i tirànica. Tot plegat, un extermini en tota regla, amb premeditació i traïdoria. Potser siga el primer que coneixem amb prou detalls. D’altra banda, per la defensa de la vida d’aquella gent i el retrat que en fa l’autor (“pacífica, humil i mansa”) ens trobem, probablement, davant de l’origen del mite del bon salvatge que més tard escamparien Rousseau i companyia.
REFERÈNCIES
Micromégas. Una història filosòfica
Voltaire
Publicacions Universitat de València
València, 2008
64 pàgines
L’assassinat entesa com una de les belles arts
Thomas De Quincey
Publicacions Universitat de València
València, 2008
169 pàgines
Brevissíma relació de la destrucció de les Índies
Bartolomé de las Casas
Publicacions Universitat de València
València, 2008
210 pàgines
EL PAÍS, QUADERN, 14/05/2008
EL PAÍS, QUADERN, 14/05/2008
Articles recents:
Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés
Etiquetes: 2008 El País Assaig Martí Domínguez