El llibre de Xavier Serra, per inusual, representa un gest valent. És un combat personal contra la tradició de silencis, com diu Piera, que tant caracteritza els valencians. Citaré, per ben encertat, aquell passatge de Josep Pla on diu que l’única via d’atenuar l’oblit i de crear memòria col·lectiva “és recordar el que alguns homes -és a dir, el poble- han fet una mica més enllà dels interessos particulars, immediats i petits”. Certament, aquest és el propòsit de Xavier Serra en explorar els punts més representatius dels biografiats tot centrant-se en la dècada dels setanta. Uns moments de gran transcendència, perquè el règim, encara que ben falcat, iniciava la seua agonia. Era un temps d’incerteses, però també de recerca i d’esperances. Era un temps on bullia una mentalitat nova per a uns temps diferents.
Un clima i unes inquietuds que transiten pels retrats literaris de sis personatges que han tingut repercussió sobre la cultura, la política i l’economia del país. En el cas de Josep Lozano, comenta l’origen biogràfic d’alguns elements de la seua obra i tracta sobretot la gestació d’un llibre ja mític, Crim de Germania, on apareixen sublimades les reivindicacions de l’esquerra valencianista, un llibre escrit a cavall entre València i París, ciutat en què pencava per sobreviure i poder estudiar en una universitat que vivia la ressaca del somni revolucionari. Pel que fa a Francesc Pérez Moragon, descriu com s’originà i es dugué a terme una obra de referència, la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, de la que fou el cap de redacció, i desvetla que Fuster va ser-ne el director en l’ombra. Quan hagué d’abandonar l’empresa arran d’un conflicte laboral, passà a treballar per a Acció Cultural i a l’Editorial Tres i Quatre, i després dirigí durant els dos primers anys la revista El Temps.
El periple de Josep Maria Soriano Bessó és ben singular: començà com a periodista i ha acabat de banquer. En el primer ofici airejava, com a corresponsal de la premsa de Barcelona en un moment en què els periòdics d’ací eren una tomba, els problemes valencians i els moviments emergents. La seua vinculació amb el cristianisme de base el dugué, a ell i a altres inquiets, a promoure el cooperativisme en l’habitatge i a poc a poc en altres sectors fins a crear dues empreses insígnia: Consum i Caixa Popular.
Interessant resulta el retrat del jurista Lluís Aguiló Lúcia, nét del fundador de la Dreta Regional Valenciana, que va ser mal vist en l’obscuritat del franquisme per la València benestant a què pertanyia. L’ambient liberal de la família, la biblioteca de casa i la curiositat paterna pel país marcaren la seua personalitat. Nomenat lletrat de les Corts, des d’aquesta talaia tècnica ha orientat el dret emanat del Parlament valencià. Quan he llegit, en un moment de la narració, que el jurista escriu un dietari des de jove, els ulls se m’han obert com a plats. Me l’imagine, havent conclòs un dia valent de discussions i estires i afluixes polítics, en la solitud del despatx, mirant de traure’n l’aigua clara, l’entrellat de tot plegat.
El personatge que segueix és el pintor Manuel Boix. A banda de la peripècia personal, hi ha un dibuix breu i encertat, fet amb traços marcats, dels corrents de renovació plàstica dels anys seixanta i del valor de l’obra del pintor, de l’origen biogràfic d’unes icones determinades de la seua obra (agulles de cosir, cucs de seda, els coloms, la pilota) i de l’equip format diverses vegades amb Heras i Armengol. La nota exòtica l’aporta l’anglés Robert Archer, el qual, rodant per Europa i necessitat de diners, va anar a caure a Borriana, on va ser collidor de taronja. De retorn al seu país, va llegir per casualitat uns versos d’Ausiàs March en anglés i decidí estudiar-lo. És el darrer editor de l’obra completa de March i ha introduït aires renovadors en el seu estudi i en el de la poesia hispànica de l’època.
Xavier Serra elabora Biografies parcials amb voluntat d’estil i de deixar un bon gust, amb l’objectiu de posar en relleu l’energia i el perfil singulars dels seus personatges sobre un fons històric ben explicat. L’energia i la profunda humanitat que respira el llibre et deixen amb ganes de voler saber més coses dels protagonistes.
EL PAÍS, QUADERN, 19/03/2009
Descarrega’t l’original: 
sis-mons-i-un-pais.pdf
Articles recents:
Una passió amorosa en la València del quatre-cents
Biografies parcials (Els 70 al País Valencià). Xavier Serra. Editorial Afers, Catarroja, 2009. 217 pàgs.
Etiquetes: 2009 El País Assaig Xavier Serra