Després de la publicació de títols ben interessants, com la divertida farsa La Divina Tramoia i Combat, drama intens l’esquinçament de la personalitat i la lluita a ultrança de l’artista modern, i coincidint amb la representació per a Barcelona de Sabates de taló alt, interpretada per les actrius Carme Samsa i Aina Calpe, l’AADPC ha tingut a bé de recopilar una conjunt de peces breus de difícil accés per al lector. Bullirà el món com il·lustra el títol mostra una realitat problemàtica (les distintes cares de la violència el desamor, els abusos de poder, la guerra, l’opulència…), però també la voluntat constat de Manuel Molins de copsar les excitacions, les provocacions i els cabrejos que el ofereix el nostre temps. Per això cap història per estranya que puga semblar és aliena al seu univers dramatúrgic. Així, l’anunci d’un jove anglés que pretenia vendre per internet la seua ànima dóna lloc a una sàtira sobre el mercantilisme actual i a una lectura enginyosa del mite de Mefistoles. L’autor aprofita les estratègies de la brevetat per denunciar de temes dramàtica actualitat: la immigració clandestina i la guerra. En el primer cas, elabora un esborronador oratori entre èpic i líric sobre uns immigrants kosovars que mai no arribar al seu destí. En el segon, l’autor s’espolsa amb atac burlesc i lacerant contra dos patrocinadors de la guerra d’Iraq, Aznàrius i Bushòlus, a partir d’ús delirant del llatí. L’autor festeja amb goig –i el lector també- aquesta línia autèntica i àcida del llenguatge satíric popular valencià que l’aplica amb eficàcia quan juga amb la mitologia cristiana. En aquest contramón on res és el que sembla, l’ambigüitat i la punteria de l’autor ofereix moments divertidíssims i de malicia eficaç. Algunes de les peces més rodones cauen d’un costat menys espectacular, més íntim, conduït per la respiració mental dels personatges. És el cas Tànger, un monòleg corprenedor on un i suïcida proclama l’amor filiar a la seua mare, repassa la relació familiar que mai no tingué; i d’El darrer cigarret, un emotiu cant d’amor final a l a seua dona un malalt terminal.
Les deu composicions de Bullirà el món, amb el desplegament repertori divers de temes, llenguatges i formes, demostren una vegada més que Manuel Molins integra perfectament domini teatral i excel·lència literària. Un maridatge ben interessant, no cal dir-ho, que no sempre és fàcil de trobar en l’art de l’escenari.
EL PAÍS, QUADERN, 10/03/2008
Articles recents:
L’aura contaminada de València
Bullirà el món. Manuel Molins. Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, Barcelona, 2007.156 pàgs.
Etiquetes: 2008 El País Teatre Manuel Molins