La relació dels escriptors catalans i illencs amb València és sempre problemàtica i vacil·lant per les raons que els lectors saben de sobres. Per tant, la relació amb el País Valencia, quan n’hi ha, se circumscriu a la intimitat i a la presencia puntual motivada per actes culturals. El mallorquí Baltasar Porcel no s’escapa d’aquesta dinàmica. En la seua biografia hi ha una anècdota d’un cert relleu relacionat amb la nostra ciutat. En les temptatives dels anys seixanta per a fer un forat en el tenebrós clima cultural de València, Lo Rat Penat li escenificà una peça cridanera, tràgica —Els condemnats—, que reflectia el malestar vital i social del moment.
En l’actualitat de les lletres a la península ibèrica, Baltasar Porcel és una figura singular, perquè, al marge del seu tarannà iconoclasta i polèmic, és un periodista i assagista d’altura i un narrador d’impuls poderós que barreja obsessivament elements autobiogràfics i ficció. Pel que fa a la literatura estricta, en títols de relleu com ara Cavalls cap a la fosca i Les primaveres i les tardors ha forjat un món mític arrelat a la circumstància local de Mallorca, però connectat alhora amb referents i pulsions obertament universals. D’altra banda, amb Lola i els peixos, Ulisses en alta mar, El cor del senglar i Olympia a mitjanit s’embranca en el guirigall de l’actualitat i toca de ple sobre temes culturals i polítics. Quan posa la ploma en la realitat de les illes els punts clau són els canvis socials, els desgavells urbanístics i els encreuaments d’interessos que converteixen la realitat de l’illa en un caos de proporcions extraordinàries.
No és habitual que un narrador nascut l’any 1937 mantinga en les últimes novel·les, una darrera de l’altra, el llistó qualitatiu ben alt. En aquesta òrbita està Cada castell i totes les ombres. La novel·la és un tumult d’idees, de referències culturals i polítiques i d’ironies que filtra pel sedàs de la ficció la convulsa realitat de Catalunya.
Baltasar Porcel basteix el seu castell narratiu sobre dos personatges totalment oposats amb la finalitat de pintar el circ social i polític que es representa en la Barcelona del present. Un personatge és Pelai Puig Alosa, d’orígens humils i professor de secundària, però dedicat com a alliberat al seu partit. És un pocapena capficat perquè els seus l’incloguen en les llistes parlamentàries. L’altre és Ginés Martigalà, un empresari poderós que, per damunt dels tripijocs dels negocis i de les misèries que generen, és un home enlluernador que viu emmirallat per l’aura que irradia l’art. Els seguim en un llarg viatge, l’un sota terra, al metro, cap a un barri fictici i marginal i l’altre, a les altures, en un avió alemany, en companyia de la seu amant.
Per mitjà de sensibilitats tan diferents, l’autor representa una societat immersa en una transformació vertiginosa i que veu que els sues signes d’identitat trontollen i es troba en una situació confusa i perplexa que provoca situacions d’un histrionisme ben particular. Desfilen per les pàgines un seguit considerable de personatges i d’històries, que esdevenen grotesques i paròdiques quan la matèria és política i social. En un llibre com aquests que vol ser un canemàs de colors canviant, l’escriptura ha de ser acumulativa, brusca i amb tons extremadament variats. Enmig del terbolí narratiu i de la incertesa o la falsa seguretat dels personatges, els veiem sempre embolicats en una recerca permanent d’alguna cosa amb l’objectiu de no quedar-se fora de joc.
Una novel·la basada en les dèries dels personatges i sense trama sòlida pot provocar que per moments el fil narratiu es ressenta, però el potencial narratiu de Baltasar Porcel els salva i el resultat final és un univers literari d’interés alt.
EL PAÍS, QUADERN, 06/11/2008
Descarrega’t l’original: 
visio-tumultuosa-de-barcelona.pdf
Articles recents:
