He d’expressar abans de res la satisfacció que em produeix el que AINA m’haja convidat a escriure aquestes línies, i no per mi, sinó perquè pensen que a través de Camp de mines és a deu poetes, i a la poesia com a tal, que ha volgut acollir, per a recordar la seua existència i eventual efi
El nou llibre de Marc Granell, Versos per a Anna, explora camins nous en la seua poesia. Dedicat tot ell a l’amor, expressa amb uns versos emotius i sentits tots els àmbits de l’experiència extraordinària que representa l’enamorament, com ara l’exaltació vital, la passió i la fantasia.
Els primers llibres de poemes de Joan Navarro van ser ben significatius perquè amb el llenguatge al·lucinat i les seus imatges llampants traduïen el desassossec vital i social del País Valencià als anys setanta.
Maite Insa és coneguda sobretot com a comentarista de llibres, àmbit on sempre ha fet ús d’un instrument ben afilat: una prosa àgil, fresca i suggerent.
Ausiàs March, poeta inesgotable
L’obra d’Ausiàs March, com la de tot clàssic, és una obra que mai no acaba de dir el que ha de dir. Per això l’aparició de lectures crítiques il·luminen racons que ens resultaven obscurs i aporten perspectives que obren noves vies d’accés a la riquesa latent dels versos del gran poeta valencià.
Cinc segles de poesia catalana
EI primer volum d’aquesta antologia fa pensar que quan l’obra estiga tota al carrer el lector tindrà a les mans l’antologia general més completa del moment, tant per l’amplitud de mires i la presència generosa de poetes i poemes, com pel fet de posar l’abast un material de difícil accés.
Llegir Flors a casa m’ha estat tota una sorpresa per la força dels seus versos. Maria Josep Escrivà és una poeta que no ha tingut presa per publicar. Cada nou llibre ha representat un salt extraordinari.
La poesia valenciana es dóna d’alta, en la poesia contemporània, amb la generació dels setanta, amb l’obra de S. Jàfer, J. Navarro, J. Piera, J. Bonet, M. Granell, E. J. Verger i V. Alonso, entre altres.
Sempre n’hi hagut, sempre n’hi haurà, d’antologies. La poesia és un gènere que es presta molt bé a aquesta mena de jocs editorials. Perquè encara que puga ser considerat un error, és un error necessari.
Dues voluntats poètiques de ser
Isabel Garcia Canet amb L’os de la música, mereixedor del premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, fa un salt qualitatiu extraordinari respecte del seu primer llibre.
Eduard J. Verger tradueix el llibre «Capital del dolor», de Paul Éluard
La publicació de Capital del dolor, de Paul Éduard; de Cant Espiritual, del valencià Antoni Ferrer, i Pòrtic d’aura-mar, d’lnma Sarduc, confirmen la col·lecció Poesia d’Edicions Alfons el Magnanim-IVEI, dirigida per Marc Granell i Eduard Verger, com ambiciosa i atractiva.
El camí de la poesia valenciana dels setanta fins ara
El 1974 es van publicar Grills esmolen ganivets a trenc de por, de Joan Navarro, i L’esmorteïda estela de la platja, de Salvador Jàfer, guanyador i finalista respectivament del premi Vicent Andrés Estellés de l’any anterior.
L’altre premi de Gandia, l’Ausiàs March, l’ha guanyat Miquel Martínez amb Ravals de l’alegria, publicat per Edicions 62, un llibre on cisella una veu despullada, reflexiva, que es centra en el que Jaime Gil de Biedma anomenà “el temps i jo”.
Amb la publicació de l’obra poètica completa de Lluís Alpera es dóna cim a la divulgació d’un dels poetes més solvents de les nostres lletres.
Gimferrer ocupa un lloc privilegiat i influent. L’aparició d’una nova obra seua sempre es converteix en un esdeveniment literari.
El tremolor del record i la carícia
El poeta Gaspar Jaén, amb senzillesa i sorprenent claredat, parla del temps, de l’amor i de la pèrdua de les coses estimades en el seu darrer llibre, Del temps present, una síntesi i una ampliació alhora de les preocupacions ja expressades en llibres anteriors per aquest poeta d’Elx.
De la poesia d’Anna Montero, els lectors sovint en destaquen la sensibilitat, la reticència, un to tènue i un repertori d’imatges que ofereixen una mina de reverberacions. Encara que ho fem, no podem oblidar que sota la seda del vers corre la tensió continguda.
Els estrats profunds de l’imaginari de Sòria
Enric Sòria escriu i publica la seua poesia amb comptagotes. És un poeta sense presses, que pesa amb rigor els versos i només els dóna per conclosos quan ja esdevenen imprescindibles en el seu imaginari poètic.
Quan apareix el darrer llibre d’un escriptor veterà, sobretot si has gaudit amb el tall dels seus versos i el consideres un nom de pes dins la poesia actual en català, sempre tens una mica de por per si el poemari és una ombra deslluïda del que ha sigut.
En aquest llibre, de poemes de dimensions variades, Lluís Roda elaboba una poesia lúcida i punyent sobre els sentits de l’amor i sobre els viaranys de la vida. Una poesia d’una imatgeria de soprenent novetat, on encaixa metàfores i símils inesperats i exactes.
En l’aspre vent del nou món és un títol potent que suggereix diverses lectures. Tanmateix, una de possible seria que el món vist en conjunt pot resultar caòtic, estrany, difícil d’apamar. Però viure és certament això, tractar que aqueixa immensitat incomprensible puga tenir algun sentit.
La vitalitat de la creació poètica no sempre es reflecteix en els prestatges i en les seccions de novetats de les llibreries valencianes, més encara si els autors estan publicats en alguna editorial del Principat, sobretot si no és una editorial de pes i de Barcelona.
Magrana, del 2005, va representar el retorn de Joan Navarro a l’actualitat poètica.
Guia de lectura de L’Illa amb llunes
L’AUTOR. Marc Granell va nàixer a València en la dècada dels cinquanta, temps en què es consolidava el règim franquista.
L’acte que ens ha convocat avui ací va sorgir fa ara quasi un any quan a un grup d’escriptors joves, en una conversa informal, se’ls va ocórrer la idea de manifestar l’amistat i l’agraïment a Marc Granell per tot allò que havia fet per la literatura del nostre país.
Identitat i viatge: un mateix anhel
Els darrers mesos, la poesia de dones ha ofert bones alegries als lectors. Dos casos en serien els llibres d’Àngels Gregori i de Pepa Úbeda, dues poetes d’edats i orientacions diferents.
Josep Ribera: entre el precipici i la llum
Josep Ribera s’estrenà com a poeta el 1994 amb Alba lasciva. Des de llavors ha publicat tres llibres més: Els espadats de Morris Jesup (2000), Plenamar (2003) i el darrer, Voràgine, amb la tinta encara fresca, és el motiu que ens reuneix avui ací.
Marc Granell és un dels poetes més importants i coherents del País Valencià. Per al nostre autor la lírica no és només un joc estètic; va lligada, més aviat, a una actitud de defensa dels valors fonamentals, i precisament la paraula n’és un de ben rellevant.
Glòria Casals ha elaborat en el present volum una magnífica edició de la poesia de Joan Maragall.
El llibre de poemes Cercles de la mirada, de Vicent Alonso, va ser guardonat amb l’últim premi Ausiàs March de Gandia. Els poemes d’aquest llibre, de factura notable, escrits amb un estil despullat i intensament líric, són suggerents, emotius i desperten la sensibilitat del lector.
Edicions de 1984 s’ha convertit en un referent de les traduccions d’obres completes de poesia i tries grosses de poetes rellevants de la poesia moderna. Fins ara el lector ha pogut gaudir d’Akhmàtova, Brodsky, Withman i Mandelstam. Ara li ha tocat el torn a Yeats (1865-1939), de mà de Josep M.
La ferida tràgica en la poesia de Joan Navarro
L’acerbo vero, i ciechi
destini investigar delle mortali
e deU’eterne cose; a che prodotta,
a che affanni e di miseri cerca
l’umama stirpe; a quale ultimo intento
lei spinga il fato e la natura;
Joan Navarro és un dels poetes de l’anomenada generació dels setanta més singulars, perquè el seu univers particularíssim es troba travessat pel filaberquí de la filosofia, i actualment és un dels més actius, no l’únic, és clar.
La lucidesa poètica de Marc Granell
La poesia en català al País Valencià presenta una pila d’autors i llibres de gran interés.
La publicació d’una antologia de l’obra de Ramon Guillem és una ocasió per actualitzar la nostra visió de la seua poesia, fent-nos-en una visió de conjunt on podem veure l’evolució i les constants de la seua activitat creativa.
La recepció de Maragall en els escriptors del País Valencià
L’objectiu del present treball és d’aportar algunes dades bàsiques per a un estudi més complet sobre la recepció de Joan Maragall al País Valencià des de principis del segle XX fins al present.
Les raons poètiques de Pere Quart
Pere Quart va ser un dels poetes que, a la seua manera, va engrescar l’aparició d’una poesia realista en català.
La publicació de La imatge en dos volums és, sense cap mena de dubte, tot un esdeveniment en la vida literària en català. I ho és per dues raons. Primera, perquè per finalment recull una bona part de la producció de Josep Palàcios en una via comercial normal.
Des de fa uns anys, la lírica a València viu uns moments relativament bons, tant pel que fa al to sostingut dels llibres com pel nombre de llibres editats. Hi ha hagut alts i baixos, però a poc a poc, s’hi ha anat creant un mercat relativament estable.
Avui comença un congrés titulat Quatre llengües / Quatre literatures dedicat a la poesia.
Presentació de «Poemes de la resistència chicana»
Quan se’m va proposar presentar el llibre vaig acceptar de seguida per dues raons.
Presentació d’»Oasi breu» de Josep Lluís Roig
Josep Lluís Roig tingué uns inicis brillants com a escriptor.
Els prejudicis ens mengen. No sempre, cal dir-ho. Però n’hi ha alguns, no sabem ben bé per què, es perpetuen. Un n’és l’avorrit terme de realisme de postguerra europea i espanyola.
Rubén Luzón (València, 1982) proposa amb fermesa fer-se un espai en l’àmbit de la poesia en català. La seua escriptura és arriscada i demana al lector que s’implique a fons per entendre i no perdre’s en el laberint del seu univers.
L’antologia Dinou poetes dels seixanta són Xavier Amorós, Lluís Alpera, Lluís V Aracil, Joan Argenté, Miquel Bauçà, Joan Colomines, Gabriel Ferrater, Joaquim Horta, Isidre Molas, Ovidi Montllor, Jaume Palomar, Francesc Parcerisas, Francesc Pi de la Serra, Raimon, Emili Rodríguez-Bernabeu,
Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster
Josep Daniel Climent en un article, «Homenatge a Teodor Llorente»*, diu que Fuster en un paper de 1959 analitzava les relacions entre Llorente i Mistral, «però sobretot incidia en presentar-los com uns personatges que compartien ideologia, catòlica, conservadora i regionalista, i per tant, eren m
Manel Rodríguez-Castelló, des del 1978, any en què va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés amb La ciutat del tràngol, amb la publicació de vuit llibres ha elaborat una veu ben personal.
Revisió de l’últim llibre de Jaume Pérez Montaner, centrat en les seues vivències íntimes
El títol del nou llibre de Jaume Pérez Montaner, Màscares, és ben suggerent, i té el valor de situar-nos de colp i volta en el centre del pensament de l’autor.
Rubén Luzón: les raons d’una poètica
Rubén Luzón, nascut a València el 1982, amb només dos llibres és una de les veus més singulars de la darrera fornada de poetes dels País Valencià (Eduard Marco, Isabel Garcia Canet, Àngels Gregori, entre d’altres).
Una delícia, aquest Jardí ebri d’Ibn Khafaja, i ho és perquè els traductors no s’han limitat a transvasar literalment al nostre idioma l’univers original, sinó que s’han escarrassat per recrear l’atmosfera sensual, la tremolor de la carn i l’agulló elegíac o dramàtic dels versos reflexius
Josep Piera acaba de publicar El temps trobat, premi Alfons el Magnànim de poesia. L’aparició d’un poemari de l’escriptor de la Safor sempre és per als degustadors de la poesia un esdeveniment, per petit que puga ser, perquè ens preguntem amb què sorprendrà aquesta vegada.
Un viatge per la prosa i poesia més recent
Parlar de la crisi que viu el llibre és a hores d’ara un tòpic, un tòpic inevitable, perquè amaga un drama com una seu: caiguda de vendes, desaparició de llibreries, editorials que tanquen les portes.
Miquel Desclot ha realitzat en el recull de poemes Saps la terra on floreix el llimoner? unes excel·lents traduccions de poemes de Dante, Petrarca i Michelangelo que permeten al lector en català de gaudir de totes les bondats literàries de la millor lírica del Renaixement.
Una nova antologia de poesia catalana
Cada vegada són més habituals les antologies poètiques. No tinc massa clar si això permetrà de captar nous lectors per al gènere, però hi confie. De totes maneres, una bona part dels consumidors solen ser-ne lectors interessats en poesia.
La versió en prosa que ha fet Joan Bellès de L’Eneida afavorirà que el lector actual puga accedir sense entrebancs a la narració de les aventures legendàries de l’heroi troià Eneas que constitueixen l’eix central d´una de les obres més apreciades de la literatura universal.
Si un lector quiere realizar una radiografia de la situación actual de la poesía en castellano en Valencia, posiblemente se sentirá perdido entre la avalancha de novedades que aparecen estos días.
Velles paraules, noves emocions
Llegir Shakespeare és iniciar un viatge que sabem que altres han freqüentat abans que nosaltres, però que té molt d’aventura personal, atès que és invitació i repte; cada nova visita a les seues obres és un nou descobriment, perquè mai no acabem de copsar-ne tota la riquesa.
Entre les últimes novetats de poesia valenciana trobem els noms de Ballester, Bessó, Trigo, Palomero i Garcia Grau. Tots ells són autors d’una obra considerable.
Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés
Una bona part de les activitats que es van generar abans, al voltant i després de l’any Estellés, el 2013, anaren encaminades a divulgar la figura i l’obra del poeta de Burjassot. Ho podem comprovar amb l’exposició “Vicent Andrés Estellés.