En aquest primer llibre de creació, La mà tallada, el crític literari Jordi Llavina fa servir l’atzar i la ironia com a bons vehicles per parlar del nostre món contemporani.
El nou llibre de Marc Granell, Versos per a Anna, explora camins nous en la seua poesia. Dedicat tot ell a l’amor, expressa amb uns versos emotius i sentits tots els àmbits de l’experiència extraordinària que representa l’enamorament, com ara l’exaltació vital, la passió i la fantasia.
L’última novel·la d’António Lobo Antunes presenta a través de la decadència d’una finca i d’un ministre dels temps de Salazar la corrupció política del règim dictatorial de Portugal fins a la seua dissolució i la seua incidència directa en uns personatges marcats per la solitud.
Ausiàs March, poeta inesgotable
L’obra d’Ausiàs March, com la de tot clàssic, és una obra que mai no acaba de dir el que ha de dir. Per això l’aparició de lectures crítiques il·luminen racons que ens resultaven obscurs i aporten perspectives que obren noves vies d’accés a la riquesa latent dels versos del gran poeta valencià.
El segon recull de contes de Josep M. Argemí, Vides secretes, recrea suggerents itineraris literaris a través de les biografies imaginàries de dotze personatges singulars, que animats per una especial passió, ens duen a territoris que traspassen la frontera de l’extraordinari.
Un fet extraordinari, la resurrecció de Mela pel seu germà, és l’inici d’una història d’amor pur entre tots dos, que es veurà entrebancada per una separació d’anys.
Josep N. Santaeulàlia tria en el seu bateig com a novel·lista les guerres carlines. Un tema ja freqüentat per alguns narradors actuals, com ara Joan Perucho, amb la novel·la Les històries naturals o Emili Teixidor, amb la novel·la juvenil Cor de Coure.
Cinc segles de poesia catalana
EI primer volum d’aquesta antologia fa pensar que quan l’obra estiga tota al carrer el lector tindrà a les mans l’antologia general més completa del moment, tant per l’amplitud de mires i la presència generosa de poetes i poemes, com pel fet de posar l’abast un material de difícil accés.
Recull de diversos treballs sobre els usos que la societat catalana ha fet del seu patrimoni literari.
Combat sense treva contra l’oblit
Un llibre valent en un moment en què predomina el caramel literari. Cerca el gaudi estètic, però defuig la vaselina. És una novella de construcció complexa, feta de colps directes a l’estómac, a l’emoció i al cervell.
Raquel Ricart era una narradora discreta fins que amb l’aparició de Les ratlles de la vida (2010) féu un salt brutal, que el lector pot comprovar amb la publicació de dos llibres recents.
Annibal Probus decideix un bon dia d’abandonar-ho tot. S’instal·la en la torre dels avis, envoltada de finques urbanes. Des de llavors la seua ocupació predilecta serà la mandra, la col·lecció d’errors i la contemplació del canvi continu que li proporciona l’espectacle de la vida quotidiana.
Amb la publicació de l’obra poètica completa de Lluís Alpera es dóna cim a la divulgació d’un dels poetes més solvents de les nostres lletres.
Gimferrer ocupa un lloc privilegiat i influent. L’aparició d’una nova obra seua sempre es converteix en un esdeveniment literari.
El món de les transfiguracions
Una prosa àgil i unes atmosferes inquietants condueixen el lector pels camins plurals de la literatura de les transformacions i escissions. En companyia de l’altre, un recull de contes
El primer rebel de la història
Caín no accepta l’expulsió del paradís per una culpa que no ha comès, i cerca en Lucifer la resposta a les seues preguntes, però açò no fa sinó augmentar l’angoixa de Caín, que, exasperat per la resignació d’Abel als designis divins, el mata. Menyspreat per Déu, marxa al desert desconsolat.
Baltasar Porcel parodia en una novel·la desbordant, Lola i els peixos morts, la vida política i social des dels anys seixanta ençà.
Un cap tallat als afores de Porto. Un gitano vell que el troba. Un periodista jove que treballa per a un periòdic popular malgrat tenir inquietuds literàries. Un advocat defensor dels pobres.
Una soltera d’una trentena d’anys viu en un pis desordenat, està capficada per trobar parella i té una mare neuròtica i alliberada. Un bon dia decideix d’escriure un dietari en què anota amb tota mena de detalls les circumstàncies de la seua vi-da quotidiana i les relacions que manté amb el món.
El somni de Johann Wolfgang Goethe
En l’experiència italiana narrada en aquest llibre autobiogràfic, Viatge a Itàlia, Johann Wolfgang Goethe, el clàssic alemany més important, va trobar l’harmonia entre la realitat i l’ideal, entre l’individu i el món.
El tremolor del record i la carícia
El poeta Gaspar Jaén, amb senzillesa i sorprenent claredat, parla del temps, de l’amor i de la pèrdua de les coses estimades en el seu darrer llibre, Del temps present, una síntesi i una ampliació alhora de les preocupacions ja expressades en llibres anteriors per aquest poeta d’Elx.
Els rostres de la Xina imperial
Novel·la profundament seductora, L’Emperador conjuga amb excel·lent ofici el gust per l’aventura amb una rigorosa exigència literària.
En aquest llibre, de poemes de dimensions variades, Lluís Roda elaboba una poesia lúcida i punyent sobre els sentits de l’amor i sobre els viaranys de la vida. Una poesia d’una imatgeria de soprenent novetat, on encaixa metàfores i símils inesperats i exactes.
La nova novel·la de Màrius Serra, AblanatanalbA, un títol d’allò més inquietant, s’obre amb un enigma, però un enigma ben allunyat dels àmbits negres, habituals en moltes obres
DG és una farsa sobre els nostres dies. El personatge que ens guia pel laberint de despropòsits és una maruja preocupada per trobar feina al seu marit. La casualitat fa que es convertesca en objecte de desig de tots els partits polítics, per bé que acabe en mans dels convergents.
El present article tracta d’establir les raons de la vigència d’un gènere tan elàstic com la novel·la històrica, com també les semblances i les diferències entre les darreres novetats.
Iborra, un home de moltes lletres
El nom de Josep Iborra va associat al dels escriptors de la postguerra que maldaren per superar la barrera d’una cultura de campanar. I sobretot va lligat a una figura clau, la de Joan Fuster, qui el va estimular en els seus inicis com a escriptor.
L’autor de La decisió de Sofia, relata en aquests emotius contes tres moments significatius en la vida d’un jove americà dels anys trenta i quaranta.
Glòria Casals ha elaborat en el present volum una magnífica edició de la poesia de Joan Maragall.
El nou llibre de Josep Navarro Santaeulàlia és una novel·la complexa que se serveix d’una història d’enveges i temors, d’infidelitat i frustracions, a fi d’explorar les febleses d’una existència aparentment estable.
El llibre de poemes Cercles de la mirada, de Vicent Alonso, va ser guardonat amb l’últim premi Ausiàs March de Gandia. Els poemes d’aquest llibre, de factura notable, escrits amb un estil despullat i intensament líric, són suggerents, emotius i desperten la sensibilitat del lector.
L’exaltació meditada d’un artista
Del vendaval que va significar l’informalisme en els anys de la postguerra, que va obrir nous camins en la pintura, potser en queda poca cosa. En tot cas, pertany a la història de la pintura.
Edicions de 1984 s’ha convertit en un referent de les traduccions d’obres completes de poesia i tries grosses de poetes rellevants de la poesia moderna. Fins ara el lector ha pogut gaudir d’Akhmàtova, Brodsky, Withman i Mandelstam. Ara li ha tocat el torn a Yeats (1865-1939), de mà de Josep M.
La força indòmita de la passió
Joan Francesc Mira, en els notables relats de Quatre qüestions d’amor, combina la crònica i la ficció per narrar la diversitat del comportament humà quan es viu la sexualitat o la passió amorosa com un fet extraordinari i diferent a les convencions dominants en cada moment.
Amb motiu dels vint-i-cinc anys de la mort de Josep Carner, s’han reeditat algunes de les seus traduccions més celebrades.
Fuster ha esdevingut un referent constant de la cultura catalana. Des de la seua mort, a banda homenatges i estudis, s’han multiplicat les reedicions de la seua obra i s’ha iniciat la preparació d’antologies dels seus textos, orientades generalment al jove o profà.
Amin Maalouf ens explica en Els jardins de llum, després de segles de mentida i oblit, la vida de Mani, un home que volgué superar el fanatisme i la intolerància del seu temps.
De nou Mequinensa, l’univers narratiu mític, de Jesús Moncada.
En aquesta magnífica i divertida obra de Sterne, Un viatge sentimental, el plaer de l’experiència manté desperts els sentits i la intel·ligència del narrador.
La prosa purificant de Villalonga
El present volum és un recull de cartes i d’articles del Llorenç VilIalonga anterior a la guerra espanyola en el qual es reflecteix un home preocupat pels grans problemes del seu temps amb una activitat periodística, lligada a la controvèrsia i la polèmica, orientada a renovar la seua societat.
La recepció de Maragall en els escriptors del País Valencià
L’objectiu del present treball és d’aportar algunes dades bàsiques per a un estudi més complet sobre la recepció de Joan Maragall al País Valencià des de principis del segle XX fins al present.
En aquesta obra Josep Piera lluita amb pertinaç obstinació contra la destrucció del temps per expressar la fràgil bellesa de les coses.
Les raons poètiques de Pere Quart
Pere Quart va ser un dels poetes que, a la seua manera, va engrescar l’aparició d’una poesia realista en català.
Tabucchi presenta en el seu últim llibre Somnis de somnis. Els tres últims dies de Fernando Pessoa, uns relats plens de màgia i passió per la literatura.
Literatura social amb majúscula
La passa de fulletons televisius ha conduït a considerar Germinal una mena de culebró avant la lettre, però el reclam periodístic redueix a mera caricatura les serioses pretensions de l’escriptor francès.
Dos nous llibres que pretenen de desemmascarar els intel·lectuals integristes en un cas, i les capelletes literàries en I’altre, de la cultura catalana actual.
A Emboscada a Fort Bragg, un jove soldat homosexual és assassinat. Un programa de TV dedicat a casos escandalosos espia amb càmeres ocultes els soldats sospitosos per aconseguir proves contra ells.
Memòria personal dels quaranta
Nèstor Luján és un periodista d’una curiositat immensa i lectures vastes que ha ficat el nas i la ploma en tots els terrenys possibles, estimulat per la vivesa i ironia que ha caracteritzat tota la seua vida d’escriptor, i que li ha permès de comprendre qualsevol manifestació humana.
Es pot recuperar la llum d’una posta de sol? És possible aferrar un moment d’efímera felicitat? I aturar les gotes de pluja que cauen del cel?
La novel·la Les cendres d’Àngela narra la dura infantesa del protagonista, nascut al Brooklyn dels anys trenta i criat en els suburbis de Umerick.
No és gaire freqüent l’aparició de col·leccions de llibres dedicades a barallar-se amb els reptes de cada dia o amb les idees.
L’última novel·la de l’escriptor Pau Faner, Per una mica d’amor, relata les aventures d’un menorquí del segle XVIII al Nou Món.
Stephen Crane (1871-1901) hauria aconseguit la fama de Hemingway si haguera viscut més. Morí molt jove, després d’una agitada carrera com a periodista. Com a narrador va deixar una esplèndida novel·la, El roig emblema del coratge, i uns bons contes, entre ells El monstre.
El llibre titulat Per a què serveix un escriptor? es compon d’un conjunt d’articles que ha recopilat Jaume Subirana.
El llibre, tot i ser irregular, és una bona proposta introspectiva sobre els dubtes, les angoixes i els bons propòsits dels perfils humans.
Introbable en el mercat la primera traducció de Jacques i el seu amo, Destino, l’editorial responsable de les traduccions de Kundera, ha tingut la feliç idea de tomar-la a publicar, ara en versió de Xavier Lloveras.
L’antologia Dinou poetes dels seixanta són Xavier Amorós, Lluís Alpera, Lluís V Aracil, Joan Argenté, Miquel Bauçà, Joan Colomines, Gabriel Ferrater, Joaquim Horta, Isidre Molas, Ovidi Montllor, Jaume Palomar, Francesc Parcerisas, Francesc Pi de la Serra, Raimon, Emili Rodríguez-Bernabeu,
A Alfons XIV. Un crim d’estat, premi Sant Jordi, Luís-Anton Baulenas analitza els mètodes operatius i els serveis secrets de la política de Franco.
La circularitat del temps poètic i els atzars de la percepció s’entrellacen en aquest relat clau del romanticisme europeu.
Antoni Tàpies és, no cal dir-ho, una de les personalitats artístiques de la cultura catalana més respectades arreu del món.
Una col·lecció de relats que exploren les múltiples maneres de com l’irreal i el pànic s’instal·len i trastoquen situacions quotidianes i d’aparença intrascendent.
A El caça zero, el brunzir d’un kamikaze de 1945 persisteix en Laura Calson, òrfena d’un oficial mort al Pacífic. Obsedida per un pare que no ha conegut, durà a terme una difícil recerca més dura que les relacions que manté amb la mare i els avis, entestats a amagar el passat.
La portentosa capacitat del treball de Rubió i Balaguer, la perspicàcia i el rigor de la seua voluminosa obra, representen una de les aportacions més grans del present segle a la història literària catalana.
En el present llibre fins ara inèdit, el poeta Josep M. Llompart estudia les dues tendències oposades que dominen la poesia insular moderna: una poesia de rigor formal i d’harmonia apol·línia, i una altra tendència més interessada en l’audàcia expressiva i en l’esperilt dionísiac.
Una balena al cor de la ciutat
Adolf Beltran és un dels periodistes valencians que posseeix una “autoritat moral” ben reconeguda per la profunda responsabilitat amb què encara el treball: és ben palesa la seua obsessió per auscultar la realitat valenciana –i no només valenciana– en totes les variants –política, urbanisme, ciut
Miquel Desclot ha realitzat en el recull de poemes Saps la terra on floreix el llimoner? unes excel·lents traduccions de poemes de Dante, Petrarca i Michelangelo que permeten al lector en català de gaudir de totes les bondats literàries de la millor lírica del Renaixement.
La versió en prosa que ha fet Joan Bellès de L’Eneida afavorirà que el lector actual puga accedir sense entrebancs a la narració de les aventures legendàries de l’heroi troià Eneas que constitueixen l’eix central d´una de les obres més apreciades de la literatura universal.
Velles paraules, noves emocions
Llegir Shakespeare és iniciar un viatge que sabem que altres han freqüentat abans que nosaltres, però que té molt d’aventura personal, atès que és invitació i repte; cada nova visita a les seues obres és un nou descobriment, perquè mai no acabem de copsar-ne tota la riquesa.
A les acaballes dels anys vint, i de la mà de Burnett, va sorgir, dins la novel·la negra nord-americana, el subgènere crook story, un corrent novel·lístic que prescindia del protagonisme del detectiu i oferia la perspectiva del delinqüent professional.
Antoni Dalmases aconsegueix en Al mig del camí una densa novel·la de reflexió sobre les contradiccions i perplexitats del món actual, guiada amb mà ferma per mitjà d’una estructura fragmentària, d’episodis breus i veus variades que s’entrecreuen per donar sentit a unes vides plenes de llum.